El projecte SparkLab-Barcelona: del concepte a la realitat

Jornada de planificació estratègica a l'SparkLab Barcelona

Membres de l’Ajuntament de Barcelona i del sector privat es van donar cita fa uns dies per acabar de perfilar la posada en marxa de l’SparkLab a Barcelona, una plataforma d’innovació i emprenedoria que suposa un pas endavant en el concepte dels telecentres.

El Citilab de Cornellà, l’Institut Municipal d’Informàtica, la Xarxa Punt TIC o la Mobile World Capital van estar presents en aquesta reunió que va servir de reflexió per situar les possibilitats de l’SparkLab a Barcelona. Els responsables del projecte volen que l’SparkLab serveixi per a promocionar i replicar les bones pràctiques i models que es desenvolupen dins de l’ecosistema de les xarxes de telecentres de tot el món.

A continuació, podeu veure aquest vídeo que inclou entrevistes als responsables de l’SparkLab, Miguel Raimilla i Ricard Faura, i que avancen alguns detalls sobre el funcionament dels centres, com ara l’aportació de recursos per part de grans empreses tecnològiques. També us deixem amb un recull de fotografies.
 

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=mM9FtLPlVsk&w=420&h=315]

 

 

Està previst que a principis de 2015 el projecte SparkLab s’establirà a altres països com ara Egipte, Xile o Ruanda.

 

Publicat dins de Rss

Vanessa Paulino: “La informàtica no és una professió d’homes, el més important és tenir passió”

Entrevista a Vanessa Paulino, d'Everis

Quatre de cada cinc perfils més demanats pel mercat laboral pertanyen al sector TIC. Les empreses busquen desenvolupadors d’aplicacions, professionals formats en big data i cloud computing. Ja esteu preparats per a l’horitzó 2020?

En la següent entrevista la responsable de selecció de talent i identificació de persones d’Everis, Vanessa Paulino, explica quines són les professions de futur del sector tecnològic. Segons Paulino, manquen professionals formats en aquest àmbit i les empreses estan vivint una autèntica “lluita pel talent”. Paulino també reflexiona sobre l’escassa presència de dones en el sector, especialment pel que fa als càrrecs de direcció.
 

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=B9tjDO_E3Qg&w=400&h=260]
 

En l’actualitat, Everis desenvolupa un projecte per a fomentar l’interès per la tecnologia en nens i nenes de 6 a 12 anys.

Everis és una multinacional que ofereix solucions de negoci i estratègia. L’empresa realitza desenvolupament i manteniment d’aplicacions tecnològiques i outsourcing per a clients a nivell nacional i internacional. Amb més d’11.000 treballadors/es i presència a més de 23 països, Everis és, sense dubte, un dels gran referents per saber què es mou en el mercat professional de les TIC.

 

Publicat dins de Rss

Entrevista a Joel Feliu: “El discurs neurosexista és fals però l’hem assumit”

Entrevista a Joel Feliu, del grup de recerca JovenTIC

En l’actualitat, només entre un 15 i 17 per cent dels alumnes de les carreres d’Informàtica són dones. Un percentatge inferior al dels anys ’80 i també a la realitat actual de països d’Àsia, com ara la Índia.
 

JovenTIc és un grup de recerca interuniversitari, format per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili, que analitza el rol de les dones en la tecnologia. A través d’entrevistes a 15 noies estudiants d’Informàtica a Catalunya el grup ha desenvolupat un estudi qualitatiu que reflecteix com i perquè les noies arriben a carreres tecnològiques i quines dificultats i estereotips han de superar.

En aquest vídeo podeu veure l’entrevista a Joel Feliu, professor de psicologia social a la UAB i membre de l’equip de recerca. Feliu ens parla sobre el paper de les dones a la tecnologia al llarg de la història, del discurs neurosexista i de la pressió social i personal amb la que han de conviure aquestes dones.  

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=8wxZBAyuJh0?list=UUPDSi2T-TMM_kO7C5kP8y-Q&w=500&h=280]

 

Com a resultat d’aquesta investigació, JovenTIC ha desenvolupat una obra de teatre amb el suport de la companyia NUS. L’obra, que porta per títol “M’agrada”, explica la història d’una noia que vol estudiar informàtica i que s’ha d’enfrontar a la desconfiança i estereotips dels seus amics, professors i pares. “M’agrada” està pensat com un teatre-fòrum així que és el mateix públic el que ha de pensar i aconsellar a la noia protagonista en la seva presa de decisions. En la web de JovenTIC en podeu veure alguns fragments.

 

 

Publicat dins de Rss

Miguel Raimilla: “Un país que discrimina les dones redueix les seves oportunitats de desenvolupament”

Miguel Raimilla, director executiu de Telecentre.org

Telecentre Women (TCW) és un programa de la Fundació Telecentre adreçat a apoderar a dones amb diversos serveis i continguts TIC, especialment creats per a elles. Dins del marc de la campanya de la Xarxa Punt TIC "D♀na la paraula", coneixem amb detall aquesta interessant iniciativa de la mà del seu director executiu, Miguel Raimilla.

Els recursos de Telecentre Women inclouen alfabetització bàsica, formació avançada en temes de desenvolupament de projectes, innovació i emprenedoria, creació de xarxes temàtiques d’intercanvi, mentors i col·laboració entre persones i iniciatives nacionals i internacionals de suport a la dona.

* En l’actualitat, quantes dones estan desconnectades del món tecnològic?

Existeixen més de 4.400 milions de persones (homes i dones) que no tenen cap accés a les oportunitats ni serveis que ofereixen les TIC i Internet. D’aquest total, més del 65% són dones i nenes. A més, d’aquest número global més de 1.700 milions de persones viuen en extrema pobresa, de les que el 70% són dones. S’estima que en el món existeixen més de 950 milions de dones que no saben llegir ni escriure.

* Podries donar-nos algunes xifres de quines són les diferències per països?

Existeix una gran escletxa entre països desenvolupats, en vies de desenvolupament i països pobres. Mentre els països desenvolupats concentren els índex més alts d’accés i qualitat de la infraestructura TIC, Internet i telefonia mòbil; els països en vies de desenvolupament i més pobres concentren els pitjors índex d’accés i qualitat de serveis. Tanmateix, fins i tot en els països desenvolupats els números d’ús i aprofitament de les TIC mostren xifres desiguals entre homes i dones. En països desenvolupats, només 1 de cada 3 dones té (perquè ha adquirit amb els seus propis recursos) un ordinador personal o telèfon mòbil.
Aquesta xifra és encara més àmplia en països més pobres. Per exemple, només 1 de cada 7 dones a Àfrica i Orient Mitjà és capaç d’adquirir un ordinador personal o telèfon mòbil. En el mateix context, una dona té encara menys oportunitats de tenir una ràdio o un televisor.
En mode general, aproximadament un 73% de les dones dels països desenvolupats accedeix o utilitza les TIC i Internet, comparat amb el 86% dels homes. En països en vies de desenvolupament, només un 29% de les dones aconsegueix accedir i utilitzar les TIC i Internet (que per norma general és un serveis limitat i deficient). En els mateixos països i contexts, poc més d’un 34% dels homes són usuaris d’aquests serveis tecnològics.

* Què pot significar l’alfabetització digital per algunes dones? Quin tipus d’oportunitats els hi dona?

Cada cop que una dona supera la exclusió digital comporta beneficis no només per a ella sinó també per la seva família i comunitat. Incrementa les seves opcions d’autonomia econòmica, d’informació general i salut personal i familiar. És important recordar que les dones són majoria a nivell mundial. Això vol dir que si el número de dones analfabetes o amb cap coneixement de les TIC i Internet és alt, les opcions de desenvolupament d’aquest país són menors. I això vol dir un context sociocultural i econòmic advers en molts nivells. Dit d’una altra manera, no es pot aspirar a nivells de desenvolupament alts, si la població femenina és relegada a l’obscurantisme educacional i tecnològic.

* Podries explicar-nos la història d’alguna dona que resulti especialment inspiradora?

Doris Montonya (Colòmbia) és una dona que va aprendre a utilitzar per primer cop un ordinador en un telecentre local de la seva comunitat quan tenia més de 29 anys. Membre a la comunitat afro-descendent, Doris és una de les milers de dones colombianes que ha viscut gran part de la seva vida amb limitacions socioeconòmiques. Desprès de conèixer les TIC, es va dedicar per complert a transformar la seva realitat. En poc més de 5 anys va acabar l’educació secundària i desprès es va formar com a mestre d’escola rural, especialitzant-se en sistemes i xarxes.
Des del 2005 fins avui, Doris ha aconseguit convertir-se en la directora de l’escola rural de la seva comunitat i ha creat una xarxa de telecentres associada a totes les escoles de la seva regió. Ha desenvolupat un programa de formació per a dones administradores de telecentres i un altre curs de mentores en tecnologies de la informació. Aquest model ha sigut adoptat per altres xarxes de telecentres i avui en dia la Doris recorre Colòmbia motivant a les dones per a que facin cursos TIC i per a crear comunitat de suport a la dona a Internet.
Al 2012, Telecentre Foundation va reconèixer a la Doris com una de les 100 dones líders del món dels telecentres.

* Com promou Telecentre Women l’alfabetització digital entre dones?

Telecentre Women ofereix una sèrie d’opcions d’alfabetització i educació digital avançada, especialment creada per a dones. Els cursos estan disponibles de manera continua a la plataforma Telecentre Women i Telecentre Academy. A més de la formació en línia, Telecentre Women ofereix la oportunitat d’aprendre de la mà de facilitadors i mentores amb àmplia experiència en aquests temes. A més, s’encarreguen d’acompanyar i promoure la formació de xarxes de dones que col·laboren i treballen juntes en la creació de nous projectes i altres activitats de valor comunitari.
A més dels continguts de formació Telecentre Women, vincula a dones i grups de dones amb parells a nivell global, així com també amb altres organitzacions i programes especialitzats en el suport i desenvolupament d’habilitats i oportunitats de negoci per a dones. A més dels cursos de formació, TCW crea, promou i participa en campanyes nacionals, regionals i internacionals en favor de l’enfortiment del rol de la dona.

* Quin tipus de dones acompanyeu?

Inicialment, les dones més vinculades de forma regular a TCW eren dones d’entorns rurals o petites comunitats. Tanmateix, això ha anat canviant i avui tenim diferents perfils de dones que decideixen participar als cursos que oferim. També hem notat un canvi en les edats de les dones que participen als cicles formatius o activitats vinculades a TWC. Hi ha un número important de dones majors de 50 anys que s’inscriuen per primer cop o per a ser mentores d’altre és joves. També hem vist un increment en el número de nenes que participen als fòrums d’educació coordinats amb la Organització Internacional de Telecomunicacions i el seu programa Girls and ICT Day.

* A quantes dones ha format Telecentre Women?

Més d’1 milió 300 mil dones i seguim comptant.

* La tecnologia és un món fer per i per a homes? Com podem promoure la presència de dones en tecnologia?

Hi ha dues estratègies globals a les que es subscriuen moltes organitzacions (inclosa la Telecentre Foundation) i que apunten a transformar aquesta realitat. La primera té a veure amb donar més visibilitat a les dones que avui en dia són peces fonamentals en el desenvolupament tecnològic. Parlant d’elles, coneixent les seves històries podem crear més consciència i, alhora, aconseguir que més nenes s’interessin per aquestes temes.
La segona estratègia és fer del món de la ciència i la tecnologia espais d’interès per a les dones i on elles puguin participar en igualtat de condicions. Existeixen diversos exemples de programes i organitzacions que avui busquen atraure a més nenes al món de les ciències i el desenvolupament tecnològic: Mozilla Foundation, Apps for Good, Black Girls Code, Girls and ICT Day, UN Women, Cherie Blair Foundation, GSMA mWomen… i molts altres programes enfocats a crear espais i construir les condicions necessàries per a que més dones i nenes participin del desenvolupament de productes i serveis per a dones.

* Com poden els governs, empreses i telecentres millorar la situació d’aquestes dones?

Aquest és un procés dinàmic i complex que requereix de la participació de tots aquests actors. El primer és assumir com a societat la importància de resoldre els temes d’igualtat de gènere. Com he dit abans, un país que discrimina a la seva població femenina redueix significativament les seves oportunitats de desenvolupament.

Millorar les condicions d’accés i la qualitat de l’educació per a nenes i dones és bàsic. Totes les nenes han de tenir les mateixes opcions que un nen per a aprendre i desenvolupar-se. De la mateixa manera, els llocs de feina han d’avançar cap a una neutralitat total de gènere. Això requereix un procés de transformació profunda de la cultura laboral dels països, no només dels que estan en via de desenvolupament sinó de tots.

Els telecentres contribueixen, avui en dia, a canviar aquestes realitat de forma molt valuosa. Més del 65% dels dinamitzadors de tot el món són dones. Almenys un 50% dels usuaris d’aquests telecentres són dones. Amb més capacitat de facilitar l’accés i crear condicions d’educació i formació amigables i segures per a les dones, cada cop més dones podran accedir a les oportunitats que les TIC ofereixen i podran canviar la realitat local, la del seu país i, potser, la de tota la humanitat.

 

Publicat dins de Rss

L’impacte dels espais de coworking en l’economia local

Imatge de l'article "L'impacte dels espais de coworking en l'economia local" de Deskmag

Us oferim la traducció al català d’un article publicat a la revista en línia Deskmag, especialitzada en nous tipus de treball i el coworking. Es tracta de L’impacte dels espais de coworking en l’economia local, escrit per Angel Kwiatkowski de Cohere Coworking Community.

Hi ha alguns que encara veuen el coworking com un nínxol singular en comptes de veure’l com el futur del treball. Això pot ser difícil de creure per a aquells que estimem el coworking, però és important tenir-ho present quan tractem de fer créixer les nostres comunitats. Si bé és cert que el coworking no és per a tots, i certament no funciona per a totes les indústries – encara necessitem botigues de queviures i lampistes -, el coworking ofereix tant un model com una plataforma per a la creació de millors comunitats a llarg termini.

La majoria de la gent pot imaginar l’aspecte d’una oficina compartida. És més difícil entendre els grans beneficis econòmics de participar en un espai així fins a viure l’experiència en primera mà. Si t’estàs plantejant unir-te a un espai de coworking, aquí tens alguns impactes positius en què pensar:

 

El coworking manté el talent en la ciutat

Els espais de coworking són "edificis d’oficines" per a aquells que han tingut el talent per crear el seu propi lloc de treball en una economia decadent. Sense el coworking, moltes persones que viuen en àrees urbanes de mida mitjana haurien de viatjar cada dia o mudar-se amb les seves famílies a les ciutats més grans amb més oportunitats. El coworking els ajuda a quedar-se en la ciutat, aportant els seus diners, talent i entusiasme a l’economia local.

 

El coworking dóna suport a la petita empresa

No deixis que les mega-corporacions t’enganyi: no són creadores d’ocupació. Donen feina a la gent només perquè és necessària per a la creació i la difusió dels seus productes i serveis, no perquè vulguin revitalitzar una ciutat. Les petites i mitjanes empreses són l’element vital de l’economia local. Viuen, treballen i compren localment, i els importen un rave les vides personals dels seus empleats.

Un fet impactant: El 95% del les taules dels espais de coworking estan ocupades per una petita empresa. Podria ser un escriptor independent que acaba de muntar una empresa o una parella d’amics que han decidir crear la seva pròpia empresa de disseny. De qualsevol manera, aquestes empreses estan reduint els índexs d’atur en un moment en què empreses multimilionàries estan acomiadant gent. Unir-se a un espai de coworking significa que aquestes petites empreses tindran un lloc segur per créixer i aprendre dels membres més experimentats. Quan va ser l’última vegada que vas veure a Wal-Mart intercanviant secrets comercials amb el nou negoci familiar de la cantonada?

 

El coworking crea una xarxa de consum col·laboratiu

La recerca del més gran, millor i més ràpid ha paralitzat la nostra economia. La gent està cansada de comparar-se amb el veí i el que volen és alimentar les seves famílies. El consum col·laboratiu significa reutilitzar, criar, llogar, intercanviar i crear, en comptes de comprar. Però l’economia del compartir exigeix ​​una xarxa de persones de confiança, d’amistat, per fer que funcioni. Igual que les persones que treballen al teu costat  en un espai de coworking.

Sí, el coworking et permet compartir la teva experiència professional i la teva xarxa amb altres professionals amb èxit. També pots fer això en les trobades mensuals. El que el fa únic el coworking és l’intercanvi a nivell personal, ja sigui compartint un dinar o un viatge a una conferència que té lloc en una altra ciutat.

Quan una comunitat està connectada i oberta a compartir, les persones estalvien diners, aprenen noves habilitats i redueixen el seu impacte ambiental. Les noves idees sorgeixen, els problemes es resolen de manera creativa i la comunitat cull tots els beneficis d’una força laboral independent i feliç.

 

Font: Deskmag

Publicat dins de Rss